vinagrera
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central /bi.nəˈɣɾe.ɾə/, balear /vi.nəˈɣɾe.ɾə/ Occidental: nord-occidental /bi.naˈɣɾe.ɾa/ valencià /vi.naˈɣɾe.ɾa/, /bi.naˈɣɾe.ɾa/
Nom
modificavinagrera f. (plural vinagreres)
- Recipient o setrill per a contenir i servir el vinagre. Acostuma a tenir una ansa i dos brocs: un gruixut per omplir-lo i un prim per amanir. El broc gros acostuma a anar protegit amb un tap de suro amb un petit trau o canaló per deixar passar l'aire; així s'evita la formació del buit en el moment de servir.
- Dona que ven vinagre.
Traduccions
modificaRecipient
- Castellà: vinagrera (es)
- Francès: vinaigrier (fr)
- Llatí: acetabulum (la)
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: vi·na·gre·ra (4)
- Anagrama: gravarien
Vegeu també
modifica- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
- FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Castellà
modifica- Pronúncia(i):
- Peninsular: \bi.naˈɣɾe.ɾa\
- Americà: alt /bi.naˈɡɾe.ɾa/, baix \bi.naˈɣɾe.ɾa\
Nom
modificavinagrera f. (plural vinagreras)
Sinònims
modificaMiscel·lània
modifica- Síl·labes: vi·na·gre·ra (4)
Vegeu també
modifica- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre vinagrera
- ↑ Font Quer, Pío. «47. ALISO». A: Plantas medicinales - El Dioscórides renovado, 2002 (en castellà). Barcelona: Península, 1999, 100-101. ISBN 8483072422.