violo

Potser volíeu: violó

Català

Verb

violo

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de violar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb violar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb violar

Miscel·lània

• Anagrama: olivo

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbjo.lo/
• Rimes: -olo

Verb

violo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb violar