Català

modifica
Oriental:  central /ʃiˈβa/, balear /ʃiˈva/
Occidental:  nord-occidental /t͡ʃiˈβa/
valencià /t͡ʃiˈvaɾ/, /t͡ʃiˈβa/

xivar intr.

  1. (reusenc, col·loquial) cridar
    «Qui s'excita / polític, acaba que xiva / o bé xucla com un embut / o fa d'orellut carnetut.» (Gabriel Ferrater, Teoria dels cossos, 1966)

xivar intr. pron. ‎(pronominal xivar-se)

  1. (castellanisme, pronominal) delatar
    «—A mi m'han xivat que no voleu fer només pisos.» (Vicent Usó, El paradís a les fosques, 2018)
    «No sé si la meva mare ja s'ha xivat, però puc dir-te que fa una setmana i dos dies que sóc feliç.» (Maria Barbal, En la pell de l'altre, 2014)

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: xivo, xiva, xivem

Sinònims

modifica

Relacionats

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: xi·var (2)
  • Anagrama: arxiv

Vegeu també

modifica