Català

modifica
Oriental:  /zəˈɫa/
Occidental:  nord-occidental /zeˈɫa/
valencià /zeˈɫaɾ/, /zeˈɫa/

zelar intr., trans.

  1. Vetllar per algú o per quelcom, especialment tenir cura que un subordinat compleixi els seus deures.
    «La seva finalitat era amb mires d'evitar abusos, desordres i fraus com els fins aleshores experimentats en l'exercici d'aquell art, degut a no tenir veedors que zelessin pel seu ensenyament, ni a existir regles per a la pràctica dels exàmens de mestre.» (Josep Maria Madurell i Marimon, Guadamassilers i guadamassils, pàg. 13, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Barcelona, 1972)
    «Des que llegia a l'eixida de casa, però de les torretes que la mare zelava tan bé, aquell llibretó vocacional dels Dos Amics, escrit pel P. Pujades, mai no m'he sentit en la necessitat de renegar de l'herència claretiana.» (Pere Casaldàliga i Pla, Pere Llibertat, pàg. 43, Claret, Barcelona, 1978)

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: zelo, zela, zelem
Vocal rizotònica: /ɛ/

Derivats

modifica

Sinònims

modifica

Antònims

modifica

Relacionats

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ze·lar (2)

Vegeu també

modifica