cola

Potser volíeu: -cola

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈko.ɫə/, occidental /ˈko.ɫa/
• Rimes: -ola
• Etimologia:

[1] Del grec antic κόλλα ‎(kólla), segle XVIII.

[2] De l’anglès cola, d’una llengua nigerocongolesa indeterminada.

Nom

cola f. ‎(plural coles)

1. Substància que es fa servir per enganxar dues superfícies de manera permanent.

Sinònims

• pegament, adhesiu

Derivats

• escolar

Traduccions

Substància per enganxar

• Anglès: glue ^(en)
• Castellà: cola ^(es)
• Francès: colle ^(fr)
• Italià: colla ^(it)

Nom

cola f. ‎(plural coles)

1. Arbre tropical de l'Àfrica occidental, del gènere Cola, de llavors riques en cafeïna.
2. Beguda efervescent, tònica i estimulant, aromatitzada amb extractes de llavors de l’arbre Cola.

Traduccions

Beguda efervescent

• Anglès: cola ^(en)
• Castellà: cola ^(es)
• Francès: coca ^(fr)
• Llengua de signes catalana: COCA-COLA ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: co·la (2)
• Anagrames: calo, caló, laco, loca

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Anglès

• Pronúncia: /ˈkəʊ.lə/

Nom

cola

1. forma plural de colon

Miscel·lània

• Síl·labes: co·la (2)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈko.la/
• Rimes: -ola
• Etimologia:

[1] Del llatí vulgar *coda, derivat de cauda.

[2] Del grec antic κόλλα ‎(kólla).

[3] Del mandinkà k'ola.

Nom

cola f. ‎(plural colas)

1. cua

Nom

cola f. ‎(plural colas)

1. cola (substància per enganxar)

Nom

cola f. ‎(plural colas)

1. cola (arbre i beguda)

Miscel·lània

• Síl·labes: co·la (2)
• Anagrames: calo, caló, -cola, laco, lacó, loca, ocal

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre cola

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkoː.la/

Nom

cōla

1. nominatiu plural de cōlon
2. vocatiu plural de cōlon
3. acusatiu plural de cōlon
4. nominatiu plural de cōlum
5. vocatiu plural de cōlum
6. acusatiu plural de cōlum