colon

Potser volíeu: colon-, colón, còlon, cólon

Català

• Pronúncia: oriental /kuˈɫon/, occidental /koˈɫon/
• Rimes: -on
• Etimologia:

[1] Del llatí colonus ‎(«llaurador, habitant»), derivat del verb colere ‎(«conrear, habitar»).

[2] Del castellà colón, en honor a Cristòfor Colom.

• Anagrama: onclo

Nom

co·lon m. ‎(plural colons, femení colona)

1. (sovint en plural) Persona que forma part d'una colònia.

Traduccions

Persona d’una colònia

• Anglès: settler ^(en)
• Castellà: colono ^(es)

• Francès: colon ^(fr)
• Italià: colonizzatore ^(it)

Nom

co·lon m. ‎(plural colons)

1. Unitat monetària de Costa Rica.
2. Unitat monetària d’El Salvador, fins el 2004.

Relacionats

• CRC (codi, colon costa-riqueny)
• SVC (codi, colon salvadoreny)
• ₡ (símbol)

Traduccions

Unitat monetària

• Castellà: colón ^(es)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

Nom

colon ‎(plural colons o cola)

1. (Gramàtica) dos punts
2. (anatomia) còlon

Castellà

• Pronúncia: /ˈko.lon/

Nom

co·lon m. ‎(plural cólones)

1. (anatomia) còlon

Italià

• Pronúncia: /ˈkɔː.lon/

Nom

cò·lon m. ‎(plural invariable)

1. (anatomia) còlon

Llatí

• Pronúncia: /ˈkoː.lɔn/
• Etimologia:

[1] Del grec antic κόλον ‎(kólon, «còlon»).

[2] Del grec antic κῶλον ‎(kôlon, «membre»).

Nom

cōlon n. ‎(genitiu cōlī)

2a declinació -um, -ī
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	cōlon	cōla
Vocatiu	cōlon	cōla
Acusatiu	cōlon	cōla
Genitiu	cōlī	cōlōrum
Datiu	cōlō	cōlīs
Ablatiu	cōlō	cōlīs

1. (Terminologia Anatomica) còlon
2. part d'un poema

Vegeu també

• colon. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].