princeps

Potser volíeu: prínceps

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpriːŋ.kɛps/
• Etimologia: De primus ‎(«primier») i capio ‎(«prendre»), en el sentit de «ésser el primer en prendre la iniciativa».

Adjectiu

prīnceps m. f. n. ‎(genitiu prīncipis)

1. primer
2. principal

Sinònims

• primus

Compostos i expressions

1. princeps editio = La primera edició d'un llibre.

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	prīnceps			prīncipēs	prīncipia
Vocatiu	prīnceps			prīncipēs	prīncipia
Acusatiu	prīncipem	prīnceps		prīncipēs	prīncipia
Genitiu	prīncipis			prīncipium
Datiu	prīncipī			prīncipibus
Ablatiu	prīncipī			prīncipibus

Nom

prīnceps m. ‎(genitiu prīncipis)

1. líder, cabdill, sobirà

   Princeps Argonautarum

   El líder dels argonautes.

2. príncep
3. cap, director

   Consortionis Populorum Princeps

   El cap de la república

4. avantguarda, soldat (els soldats de la primera línia o de vegades els de la segona línia, situats entre els hastati i els triaris)

   Octavum principem duxit.

   Ell comanda el vuitè maniple de soldats.

5. instigador, autor

   Princeps atque architectus sceleris.

   L'instigador i l'artificier del crim.

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	prīnceps	prīncipēs
Vocatiu	prīnceps	prīncipēs
Acusatiu	prīncipem	prīncipēs
Genitiu	prīncipis	prīncipum
Datiu	prīncipī	prīncipibus
Ablatiu	prīncipe	prīncipibus