trama

Potser volíeu: tramà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtɾa.mə/, occidental /ˈtɾa.ma/
• Rimes: -ama
• Etimologia: Del llatí trama, segle XV.

Nom

trama f. ‎(plural trames)

1. Conjunt de fils que són la base d'un teixit i que van entrellaçats en sentit contrari a l'ordit.

   «Amb l'ajuda de la filosa, una dona enrotllava la llana entre l'índex i el polze transformant-la unes vegades en el fil de l'ordit, la part vertical i més tova del teixit, i d'altres en el fil més espès i dur de la trama.» ()

2. Part d'una història en què es planteja alguna dificultat que ha de resoldre el protagonista.

   «Un cop establerta la trama de la pel·lícula, els guionistes són els encarregats d'idear els diàlegs i situacions, que fan possible l'existència del fil conductor de la pel·lícula.» ()

3. Maquinació secreta.

   «Havien triat aquesta posada per esmorzar i passar desapercebuts al mateix temps que ordien una trama conspiradora.» ()

Sinònims

• [2] argument, nus
• [3] intriga, pla

Traduccions

1

• Alemany: Schussfaden ^(de)
• Anglès: welf ^(en)
• Castellà: trama ^(es)
• Francès: trame ^(fr)
• Italià: trama ^(it)

2

• Alemany: Handlung ^(de)
• Anglès: plot ^(en)
• Castellà: trama ^(es)
• Francès: trame ^(fr)
• Italià: trama ^(it)

Verb

trama

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tramar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tramar

Miscel·lània

• Síl·labes: tra·ma (2)
• Anagrames: armat, marta, Marta, matar, ramat, taram

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC, DCVB

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtraː.ma/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *trāgh- ‎(«estirar»).

Nom

trāma f. ‎(genitiu trāmae)

1. trama

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	trāma	trāmae
Vocatiu	trāma	trāmae
Acusatiu	trāmam	trāmās
Genitiu	trāmae	trāmārum
Datiu	trāmae	trāmīs
Ablatiu	trāmā	trāmīs

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.1089