celebres

Potser volíeu: celebrés, cèlebres, célebres

Català

Verb

celebres

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de celebrar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb celebrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ce·le·bres (3)
• Anagrama: cerebels

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \θeˈle.βɾes\, meridional \θeˈle.βɾeh\

Americà: alt /seˈle.b(ɾe)s/, baix \seˈle.βɾeh\, austral \seˈle.βɾes\

• Rimes: -ebɾes

Verb

celebres

1. segona persona del singular (tú, vos) del present de subjuntiu del verb celebrar

Miscel·lània

• Síl·labes: ce·le·bres (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɛ.lɛ.breːs/

Adjectiu

celebrēs

1. nominatiu masculí/femení plural de celeber
2. vocatiu masculí/femení plural de celeber
3. acusatiu masculí/femení plural de celeber