Potser volíeu: venus


Català
Modifica

Oriental: central /ˈbɛ.nus/, balear /ˈvɛ.nus/
Occidental: nord-occidental /ˈbɛ.nus/, valencià /ˈvɛ.nus/, /ˈbɛ.nus/
  • Etimologia: Del llatí Venus.

Nom propiModifica

Venus f.

  1. Deessa romana de l'amor.
  2. Planeta del sistema solar proper a la Terra.

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: Ve·nus (2)

Vegeu tambéModifica


Anglès
Modifica

Nom propiModifica

Venus

  1. Venus


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /ˈbe.nus/, meridional /ˈbe.nuh/
Americà: alt /ˈbe.n(u)s/, baix /ˈbe.nuh/, austral /ˈbe.nus/

Nom propiModifica

Venus f.

  1. Venus


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈwɛ.nʊs/
  • Etimologia: Del protoitàlic *wenos ‎(«amor»), de l'arrel protoindoeuropea *wenh₁- («voler, desitjar»).

Nom propiModifica

Venus f. ‎(genitiu Veneris)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu Venus Venerēs
Vocatiu Venus Venerēs
Acusatiu Venerem Venerēs
Genitiu Veneris Venerum
Datiu Venerī Veneribus
Ablatiu Venere Veneribus
  1. Venus

DerivatsModifica

Vegeu tambéModifica

  • Charlton T. Lewis, Charles Short, LL.D.: Latin Dictionary, Oxford, Clarendon Press, 1879, «Venus»