acato

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈka.tu/
	balear /əˈka.to/, /əˈka.tu/
Occidental:	/aˈka.to/

• Rimes: -ato

Verb

acato

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de acatar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb acatar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb acatar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ca·to (3)
• Anagrames: acota, acotà, ataco

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /aˈka.to/

Americà: alt /aˈka.t(o)/, baix /aˈka.to/

• Rimes: -ato

Verb

acato

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb acatar