ataco

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /əˈta.ku/, occidental /aˈta.ko/
• Rimes: -ako

Verb

ataco

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de atacar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb atacar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb atacar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ta·co (3)
• Anagrames: acato, acota, acotà

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /aˈta.ko/

Americà: alt /aˈta.k(o)/, baix /aˈta.ko/

• Rimes: -ako

Verb

ataco

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb atacar