Català
modifica

Oriental:  /ə.kunˈsa/
Occidental:  nord-occidental /a.kunˈsa/, valencià /a.kunˈsaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: acunçà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *comptiāre, de comptus ‎(«adornat»), segle XIII.

Verb modifica

acunçar trans.

  1. Arranjar convenientment.
  2. Polir, fer lluent, especialment pedres precioses.

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: acunço, acunça, acuncem

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: a·cun·çar (3)

Vegeu també modifica


Català antic
modifica

  • Etimologia: Del llatí vulgar *comptiāre, de comptus ‎(«adornat»). Equivalent a a- i cunç ‎(«bon ordre»). Cognat de l’italià acconciare.

Verb modifica

acunçar

  1. acunçar
    «Lo bon lapidari compra sens acunçar les pedres» (Joan Roís de Corella, Lo Cartoxà, 1496)

Derivats modifica

Vegeu també modifica