albardà

Potser volíeu: albarda

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əɫ.βərˈda/, occidental /aɫ.baɾˈða/
• Rimes: -a
• Homòfon: albardar
• Etimologia: De l’àrab andalusí *al-bardân, segle XIV.

Nom

albardà m. ‎(plural albardans)

1. Bufó, truà.
2. (antic) Que viu de gorra.
3. (antic) Comediant.
4. Forma alternativa de albarda.

Derivats

• albardanejar
• albardaneria

Traduccions

Bufó, truà

• Castellà: albardán ^(es), bufón ^(es), truhán ^(es)
• Francès: bouffon ^(fr), jongleur ^(fr)
• Italià: giullare ^(it), buffone ^(it), zanni ^(it)
• Llatí: scurra ^(la)

Que viu de gorra

• Castellà: gorrista ^(es), gorrero ^(es)
• Francès: parasite ^(fr), écornifleur ^(fr)
• Italià: scroccone ^(it), parassito ^(it)
• Llatí: parasitus ^(la)

Comediant

• Castellà: comediante ^(es)
• Francès: comédien ^(fr), acteur ^(fr)
• Italià: commediante ^(it)
• Llatí: histrio ^(la)

Verb

albardà

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de albardar.

Miscel·lània

• Síl·labes: al·bar·dà (3)
• Anagrames: albadar, baldara, baldarà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.