amalgama
Potser volíeu: amalgamà
Català
modifica- Pronúncia(i): oriental /ə.məɫˈɣa.mə/, occidental /a.maɫˈɣa.ma/
- Rimes: -ama
- Etimologia: Del francès amalgame, del llatí medieval amalgama, de l'àrab اَلْمَلْغَم (al-malḡam, «pomada per a callositats»), del grec antic μάλαγμα (málagma, «pomada»), derivat de μαλάσσω (malássō, «reblanir»), que ve de μαλακός (malakós, «suau, bla»).
Nom
modificaamalgama f. (plural amalgames)
- Aliatge de mercuri amb un altre metall.
- (figurat) Barreja de diversos elements heterogenis.
Derivats
modificaTraduccions
modificaTraduccions
Verb
modificaamalgama
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de amalgamar.
- Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb amalgamar.
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: a·mal·ga·ma (4)
Vegeu també
modifica- Article corresponent a la Viquipèdia
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Basc
modificaNom
modificaamalgama inan.
Declinació
modificaNom comú inanimat -a orgànica
|
Castellà
modificaNom
modificaamalgama f. (plural amalgamas)
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: a·mal·ga·ma (4)
Italià
modificaNom
modificaamalgama f. (plural amalgame)
Verb
modificaamalgama
- tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de amalgamare
- segona persona singular (tu) de l'imperatiu de amalgamare
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: a·mal·gà·ma (4)