Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈbɛ.kə/, occidental /ˈbe.ke/

beque

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de becar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb becar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb becar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb becar.

Castellà

modifica
Peninsular: /ˈbe.ke/
Americà: alt /ˈbe.k(e)/, baix /ˈbe.ke/
  • Rimes: -eke
  • Etimologia: Del català bec ‎(«punta en la vora d’un recipient»).

beque m. ‎(plural beques)

  1. (nàutica) Punta de proa.
  2. (nàutica, sovint en plural) latrina

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: be·que (2)