bombarda

Potser volíeu: bombardà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bumˈbar.də/
	balear /bomˈbaɾ.ðə/, /bumˈbar.ðə/
Occidental:	/bomˈbaɾ.ða/

• Rimes: -aɾda
• Etimologia: De lombarda, forma antiga del gentilici de Llombardia, segle XIV.

Nom

bombarda f. ‎(plural bombardes)

1. Arma de foc de poca longitud i gran calibre per tirar pedres, usada als segles XIV i XV.
2. Vaixell de guerra amb morters de gran calibre.
3. Instrument aeròfon antic, de llengüeta doble, de la família de les xeremies.

• 
• 

Traduccions

Arma de foc

• Anglès: bombard ^(en)
• Castellà: bombarda ^(es)
• Francès: bombarde ^(fr)
• Italià: bombarda ^(it)

Instrument musical

• Anglès: bombarde ^(en), shawm ^(en)
• Castellà: bombarda ^(es)
• Francès: bombarde ^(fr)
• Italià: bombarda ^(it)

Verb

bombarda

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de bombardar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb bombardar

Miscel·lània

• Síl·labes: bom·bar·da (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• bombarda. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \bomˈbaɾ.ða\
• Rimes: -aɾda

Nom

bombarda f. ‎(plural bombardas)

1. bombarda

Miscel·lània

• Síl·labes: bom·bar·da (3)

Vegeu també

• bombarda. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /bomˈbar.da/

Nom

bombarda f. ‎(plural bombarde)

1. bombarda

Miscel·lània

• Síl·labes: bom·bàr·da (3)

Vegeu també

• bombarda. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].