canó

Potser volíeu: cano, caño

Català

Canó fix de 16" (Segona Guerra Mundial)

• Pronúncia: oriental /kəˈno/, occidental /kaˈno/
• Rimes: -o
• Etimologia: Derivat de cana, segle XIV
• Anagrames: noca, nocà

Nom

ca·nó m. ‎(plural canons)

1. Arma de foc dissenyada per a llençar grans projectils a llargues distàncies.
2. Part d'una arma de foc en forma de tub que defineix la direcció del projectil.
3. Qualsevol tub obert per un o els dos extrems, en especial el de la xemeneia.
4. (tèxtil) Peça desmuntable de la llançadora on s'enrotlla el fil que farà el teixit.
5. (ornitologia) Part buida i transparent que forma la base del raquis de la ploma dels ocells, que no porta barbes i s'insereix en el cos de l'animal.
6. (música) saltiri

Derivats

• acanonar
• canonada
• canoneig
• canonejar
• canonera
• canonet
• encanonar

Sinònims

• (arma de foc) peça d'artilleria
• (tub obert) tub
• (tèxtil) bitlla, canilla

Traduccions

Arma de foc

• Alemany: Kanone ^(de) f.
• Anglès: cannon ^(en)
• Castellà: cañón ^(es) m.
• Eslovac: kanón ^(sk) m., delo ^(sk) n.
• Esperanto: kanono ^(eo), pafilego ^(eo)
• Estonià: kahur ^(et)
• Finès: tykki ^(fi)
• Francès: canon ^(fr)
• Gallec: canón ^(gl)
• Georgià: ქვემეხი ^(ka) ‎(kvèmekhi)
• Grec: κανόνι ^(el) ‎(kanoni)

• Guaraní: kañõ ^(gn)
• Irlandès: canóin ^(ga) f.
• Italià: cannone ^(it) m.
• Llatí: canno ^(la) m., tormentum ^(la) n.
• Neerlandès: kanon ^(nl) n.
• Polonès: armata ^(pl) f.
• Portuguès: canhão ^(pt)
• Romanès: tun ^(ro) n.
• Rus: пу́шка ^(ru) f. ‎(puixka)
• Txec: kanón ^(cs) m.
• Xinès: 炮 ^(zh) ‎(pào)

Part d'un arma de foc)

• Castellà: cañón ^(es) m.

Tub obert

• Castellà: cañón ^(es) m.

Peça on s'enrotlla el fil

• Castellà: canilla ^(es) f.

Base de la ploma dels ocells

• Anglès: quill ^(en), calamus ^(en)
• Castellà: cálamo ^(es) m., cañón ^(es) m.

• Italià: calamo ^(it)

Vegeu també

• canó a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Termcat, Optimot