Potser volíeu: cantarà, càntara

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /kənˈta.ɾə/, occidental /kanˈta.ɾa/
  • Rimes: -aɾa

cantara

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb cantar
  2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb cantar

cantara f. ‎(plural cantares)

  1. (arcaisme) forma alternativa de càntera

Miscel·lània

modifica

Català antic

modifica

cantara

  1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de cantar
  2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de cantar

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional /kanˈta.ɾa/, meridional \kaŋˈta.ɾa\
Americà: alt /k(a)nˈta.ɾa/, baix \kaŋˈta.ɾa\, austral /kanˈta.ɾa/

cantara f. ‎(plural cantaras)

  1. (peixos, arcaisme) càntera

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: can·ta·ra (3)

Vegeu també

modifica
  • cantara. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.