cobert

Català

Coberts de plata

• Pronúncia: oriental /kuˈβɛrt/, occidental /koˈβɛrt/
• Rimes: -ɛɾt
• Etimologia: De cobrir.
• Anagrama: corbet

Nom

co·bert m. ‎(plural coberts)

1. Lloc a l’abric de la intempèrie.
2. Estri que es col·loca a taula per ajudar a menjar; nom genèric de ganivet, cullera i forquilla.
3. (figurat) Lloc destinat a les persones convidades a taula.

Sinònims

• barraca
• vestit

Derivats

• cobertor

Traduccions

Lloc a l’abric

• Alemany: Decke ^(de) f.
• Castellà: cubierta ^(es) f.

• Francès: couverture ^(fr) f.

Estri de taula

• Alemany: Besteck ^(de) m.
• Castellà: cubierto ^(es) m.

• Francès: couvert ^(fr)

Lloc destinat als convidats a taula

• Alemany: Gedeck ^(de) m.
• Castellà: cubierto ^(es) m.

• Francès: couvert ^(fr)

Adjectiu

co·bert m. ‎(femení coberta, plural masculí coberts, plural femení cobertes)

1. (heràldica) Guarnit amb una cosa al damunt, una teulada, una tapadora.
2. (meteorologia) Nuvolositat de 8 octes.

Relacionats

0	1	2	3	4	5	6	7	8
cel clar	cel parcialment clar		cel núvol			cel molt núvol		cel cobert
serè		nuvolós					cobert

Antònims

• descobert

Traduccions

Guarnit

• Alemany: bedeckt ^(de)
• Anglès: covered ^(en)

• Castellà: cubierto ^(es)
• Francès: couvert ^(fr)

Verb

co·bert

1. participi masculí singular del verb cobrir

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Català medieval

Adjectiu

cobert

1. ocult
2. tapat

Variants

• cubert

Nom

cobert m. ‎(plural coberts)

1. cobert ‎(«abric»)

Variants

• cubert

Verb

cobert

1. participi masculí singular de cobrir

Vegeu també

• Obres de referència: Faraudo