Potser volíeu: Coma


Català
Modifica

  • Pronúncia: oriental /ˈko.mə/, occidental /ˈko.ma/
  • Rimes: -oma
  • Etimologia: Del grec antic κῶμα ‎(kôma, «son profund») [1], segle XX.
  • Etimologia: Del llatí comma ‎(«divisió, signe») [2], segle XX, del grec antic κόμμα ‎(kómma, «fragment»), del verb κόπτω ‎(kóptō, «tallar»).
  • Etimologia: De l'occità antic comba ‎(«vall») [3], segle X, del gàl·lic cumba, del protocelta *kumbā. Cognat del gal·lès cwm, del bretó komm, del francès combe.
  • Anagrames: maco, moca, mocà

NomModifica

co·ma m. ‎(plural comes)

  1. (medicina) Estat sever de pèrdua de consciència normalment induït per algun trauma.

TraduccionsModifica

NomModifica

co·ma f. ‎(plural comes)

  1. Signe de puntuació (,) que normalment indica una pausa en una sentència o separació d'elements d'una llista.

TraduccionsModifica

NomModifica

co·ma f. ‎(plural comes)

  1. Circ glacial en forma de cóm.
  2. Depressió en terreny de muntanya.
  3. Prat situat en un cim aplanat.

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Anglès
Modifica

NomModifica

coma ‎(plural comas)

  1. (medicina) coma


Castellà
Modifica

NomModifica

co·ma m. ‎(plural comas)

  1. (medicina) coma

NomModifica

co·ma f. ‎(plural comas)

  1. coma


Italià
Modifica

NomModifica

cò·ma m. ‎(plural invariable)

  1. (medicina) coma


Occità
Modifica

  • Àudio: Bearn
(fitxer)

NomModifica

coma f. ‎(plural comas o comes [aranès])

  1. (aranès) coma, depressió

AdverbiModifica

coma

  1. com (interrogatiu)
  2. que (exclamatiu)

PreposicióModifica

coma

  1. com a, «en qualitat de»

ConjuncióModifica

coma

  1. com, com que