coma
Potser volíeu: Coma
CatalàModifica
- Pronúncia: oriental /ˈko.mə/, occidental /ˈko.ma/
- Rimes: -oma
- Etimologia: Del grec antic κῶμα (kôma, «son profund») [1], segle XX.
- Etimologia: Del llatí comma («divisió, signe») [2], segle XX, del grec antic κόμμα (kómma, «fragment»), del verb κόπτω (kóptō, «tallar»).
- Etimologia: De l'occità antic comba («vall») [3], segle X, del gàl·lic cumba, del protocelta *kumbā. Cognat del gal·lès cwm, del bretó komm, del francès combe.
- Anagrames: maco, moca, mocà
NomModifica
co·ma m. (plural comes)
- (medicina) Estat sever de pèrdua de consciència normalment induït per algun trauma.
TraduccionsModifica
Estat sever de pèrdua de consciència
|
|
NomModifica
co·ma f. (plural comes)
- Signe de puntuació (,) que normalment indica una pausa en una sentència o separació d'elements d'una llista.
TraduccionsModifica
Signe de puntuació
|
|
NomModifica
co·ma f. (plural comes)
TraduccionsModifica
Vegeu tambéModifica
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
AnglèsModifica
- Pronúncia: /ˈkəʊmə/
NomModifica
coma (plural comas)
CastellàModifica
- Pronúncia: /ˈko.ma/
NomModifica
co·ma m. (plural comas)
NomModifica
co·ma f. (plural comas)
ItaliàModifica
- Pronúncia: /ˈkɔː.ma/
NomModifica
cò·ma m. (plural invariable)
OccitàModifica
- Pronúncia: /ˈku.mo̞/
|
(fitxer) |
NomModifica
coma f. (plural comas o comes [aranès])
- (aranès) coma, depressió
AdverbiModifica
coma
PreposicióModifica
coma
- com a, «en qualitat de»
ConjuncióModifica
coma