desveure

Potser volíeu: desveuré

Català

Oriental:	central /dəzˈbɛw.ɾə/
	balear /dəzˈvəw.ɾə/, /dəzˈvɛw.ɾə/
Occidental:	nord-occidental /dezˈβew.ɾe/
	valencià /dezˈvew.ɾe/, /dezˈβew.ɾe/

desveure trans.

No veure, ignorar.
«És possible, no amar, no admirar, ni simpatitzar amb un contemporani; és possible, desveure-l, inconeixe-l, ignorar-lo o entusiasmar-se amb els superficials contemporanis a qui, per llei de l'inacabable humana inèpcia, escauen sempre els èxits brillants, infecunds i efímers.» (Cristòfor de Domènech i Vilanova, El novel·lista català Alfons Maseras, pàg. 6, Taller gràfic de Josep Campás, Barcelona, 1922)
Deixar de veure, oblidar.
«Al cap d'uns segons vaig tornar a alçar els ulls, desveient la dona que s'allunyava amb passos feixucs.» (China Miéville, trad. Ferran Ràfols, La ciutat i la ciutat, Mai més, 2019)

«Necessit desveure es nude d'en Trump. Dios, que horrible.» (Llúcia M. F. (@llu_cia), Tuit, juny 2020)

Segona conjugació irregular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	desveure			haver desvist
gerundi	desveient			havent desvist
gerundi	desveent						val
participi	desvist, desvista, desvistos, desvistes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	desveig	desveus	desveu	desveiem	desveieu	desveuen
				desveem	desveeu		val
				desveim	desveis		bal
imperfet	desveia	desveies	desveia	desvèiem	desvèieu	desveien
imperfet				desvéiem	desvéieu		val
passat simple	desviu	desveieres	desveié	desveiérem	desveiéreu	desveieren
passat simple		desveres	desveu	desvérem	desvéreu	desveren	val
futur	desveuré	desveuràs	desveurà	desveurem	desveureu	desveuran
condicional	desveuria	desveuries	desveuria	desveuríem	desveuríeu	desveurien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	desvegi	desvegis	desvegi	desvegem	desvegeu	desvegin
present	desveja	desveges	desveja			desvegen	occ, bal
imperfet	desveiés	desveiessis	desveiés	desveiéssim	desveiéssiu	desveiessin
		desveiesses		desveiéssem	desveiésseu	desveiessen
	desvera	desveres	desvera	desvérem	desvéreu	desveren	val
	desvés	desvessis	desvés	desvéssim	desvéssiu	desvessin	bal
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	desveges	desvegi	desvegem	desvegeu	desvegin
	–	desvés			desveieu
	–				desveis		bal
	–		desveja		desveeu	desvegen	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... desvist
perfet				havem	haveu		... desvist
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... desveure
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... desveure
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... desvist
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... desvist
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... desvist
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... desvist
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... desvist
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... desveure
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... desveure
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... desvist
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... desvist
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... desvist
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... desvist
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... desvist

Paradigmes de flexió: desveig, desveu, desveiem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/