Català
modifica

Oriental:  central /əm.buˈti/
balear /əm.boˈti/, /əm.buˈti/
Occidental:  nord-occidental /em.boˈti/, valencià /em.boˈtiɾ/
Informal:  nord-occidental /am.boˈti/

Verb modifica

embotir trans., pron. ‎(pronominal embotir-se)

  1. Ficar alguna cosa dins d'una altra, pressionant.
    «... una palla que podia emprar-se per la confecció d'objectes diversos (estoretes, lligadures), per embotir coixins i llits, així com per ensostrar les edificacions.» (Víctor Farías Zurita, El mas i la vila a la Catalunya medieval: Els fonaments d'una societat senyorialitzada (segles XI-XIV), Universitat de València, 2011, pàgina 47)
  2. Ficar-se en un lloc estret.
    «Aleshores l'Erica s'havia embotit darrere del volant amb penes i treballs i s'havia posat en marxa.» (Camilla Läckberg, L'ombra de la sirena, 2012)
  3. Entrar sense permís, infiltrar-se.
    «El Melindro s'havia embotit dins del de la comunió, mentre en Briató fins i tot s'havia posat lentilles de color blau per ressaltar la mirada.» (Roberto Saviano, Petó ferotge, 2020)

Conjugació modifica

Sinònims modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica