emprar

Català

Oriental:	/əmˈpɾa/
Occidental:	nord-occidental /emˈpɾa/
	valencià /emˈpɾaɾ/, /emˈpɾa/
Informal:	nord-occidental /amˈpɾa/, valencià /amˈpɾaɾ/

Rimes: -a(ɾ)
Homòfons: amprà, amprar, emprà
Etimologia: Del català medieval aemprar, del llatí vulgar *adimperare ‎(«demanar»), segle XIII, de imperare ‎(«manar»).

emprar trans., pron. ‎(pronominal emprar-se)

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	emprar			haver emprat
gerundi	emprant			havent emprat
participi	emprat, emprada, emprats, emprades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	empro	empres	empra	emprem	empreu	empren
	empri						sept
	empr				emprau		bal, alg
				empram			bal
imperfet	emprava	empraves	emprava	empràvem	empràveu	empraven
passat simple	emprí	emprares	emprà	empràrem	empràreu	empraren
futur	empraré	empraràs	emprarà	emprarem	emprareu	empraran
condicional	empraria	empraries	empraria	empraríem	empraríeu	emprarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	empri	empris	empri	emprem	empreu	emprin
imperfet	emprés	empressis	emprés	empréssim	empréssiu	empressin
		empresses		empréssem	emprésseu	empressen
	empràs	emprassis	empràs	empràssim	empràssiu	emprassin	bal
		emprasses		empràssem	empràsseu	emprassen	bal (1)
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	empra	empri	emprem	empreu	emprin
present	–				emprau		bal, alg
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	emprariva	emprarives	emprariva	emprarívem	empraríveu	emprariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	empressi		empressi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... emprat
perfet				havem	haveu		... emprat
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... emprar
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... emprar
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... emprat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... emprat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... emprat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... emprat
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... emprat
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... emprar
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... emprar
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... emprat
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... emprat
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... emprat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... emprat
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... emprat

Paradigmes de flexió: empro, empra, emprem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Usar una cosa — vegeu usar

Utilitzar algú — vegeu utilitzar

Manllevar en préstec — vegeu manllevar