enfurir
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: /əɱ.fuˈɾi/ Occidental: nord-occidental /eɱ.fuˈɾi/ valencià /eɱ.fuˈɾiɾ/, /eɱ.fuˈɾi/ Informal: nord-occidental /aɱ.fuˈɾi/, valencià /aɱ.fuˈɾiɾ/
- Rimes: -i(ɾ)
- Etimologia: Calc del castellà enfurecer com a alternativa a enfurismar i enfutismar considerats populars i poc literaris, segle XX.
Verb
modificaenfurir trans., pron. (pronominal enfurir-se)
- Forma alternativa de enfuriar.
Conjugació
modificaTercera conjugació incoativa
Formes no personals | Notes | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Simples | Compostes | ||||||
Infinitiu | enfurir | haver enfurit | |||||
Gerundi | enfurint | havent enfurit | |||||
Participis | enfurit, enfurida, enfurits, enfurides | ||||||
Formes personals simples | |||||||
Indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | enfureixo | enfureixes | enfureix | enfurim | enfuriu | enfureixen | |
enfureixi | sept | ||||||
enfureix | eiv, alg | ||||||
enfuresc | enfureixs | mall | |||||
enfurisc | enfurixes | enfurix | enfurixen | val | |||
enfurixo | n-occ | ||||||
Imperfet | enfuria | enfuries | enfuria | enfuríem | enfuríeu | enfurien | |
Passat simple | enfurí | enfurires | enfurí | enfurírem | enfuríreu | enfuriren | v.cent, eiv |
Futur | enfuriré | enfuriràs | enfurirà | enfurirem | enfurireu | enfuriran | |
Condicional | enfuriria | enfuriries | enfuriria | enfuriríem | enfuriríeu | enfuririen | |
Subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | enfureixi | enfureixis | enfureixi | enfurim | enfuriu | enfureixin | |
enfurisca | enfurisques | enfurisca | enfurisquen | occ | |||
enfuresqui | enfuresquis | enfuresqui | enfuriguem | enfurigueu | enfuresquin | bal | |
enfuresca | enfuresques | enfuresca | enfuresquen | bal, nota 1 | |||
Imperfet | enfurís | enfurissis | enfurís | enfuríssim | enfuríssiu | enfurissin | |
enfurisses | enfuríssem | enfurísseu | enfurissen | ||||
enfurira | enfurires | enfurira | enfurírem | enfuríreu | enfuriren | val | |
Imperatiu | - | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | enfureix | enfureixi | enfurim | enfuriu | enfureixin | ||
enfuresqui | enfuriguem | enfuresquin | bal | ||||
enfuresca | enfuresquen | bal, nota 1 | |||||
enfurix | enfurisca | enfurisquen | occ | ||||
Formes personals compostes i perifràstiques | |||||||
Indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | verb |
Perfet | he | has | ha | hem | heu | han | ... enfurit |
havem | haveu | ||||||
Passat perifràstic | vaig | vas | va | vam | vau | van | ... enfurir |
vares | vàrem | vàreu | varen | ||||
Plusquamperfet | havia | havies | havia | havíem | havíeu | havien | ... enfurit |
Passat anterior o perifràstic |
haguí | hagueres | hagué | haguérem | haguéreu | hagueren | ... enfurit |
vaig haver | vas haver | va haver | vam haver | vau haver | van haver | ||
vares haver | vàrem haver | vàreu haver | varen haver | ||||
Futur perfet | hauré | hauràs | haurà | haurem | haureu | hauran | ... enfurit |
Condicional perfet | hauria | hauries | hauria | hauríem | hauríeu | haurien | ... enfurit |
haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
Subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | verb |
Passat perifràstic | vagi | vagis | vagi | vàgim | vàgiu | vagin | ... enfurir |
vaja | vages | vaja | vàgem | vàgeu | vagen | ||
Perfet | hagi | hagis | hagi | hàgim | hàgiu | hagin | ... enfurit |
haja | hages | haja | hàgem | hàgeu | hagen | ||
Plusquamperfet | hagués | haguessis | hagués | haguéssim | haguéssiu | haguessin | ... enfurit |
haguesses | haguéssem | haguésseu | haguessen | ||||
haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
Passat anterior perifràstic |
vagi haver | vagis haver | vagi haver | vàgim haver | vàgiu haver | vagin haver | ... enfurit |
vaja haver | vages haver | vaja haver | vàgem haver | vàgeu haver | vagen haver | ||
Nota 1: també en valencià però en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula. |
Formes no normatives, col·loquials o arcaiques
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: en·fu·rir (3)