Català

modifica

erro

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de errar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb errar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb errar.

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: er·ro (2)
  • Pronúncia(i): /ˈɛr.roː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *er- («fluir»).

errō ‎(1a present?), errās ‎(2a present), errāre ‎(infinitiu), errāvī ‎(perfet), errātum ‎(supí)

  1. errar, vagar
    errata litoravagar per la costa
  2. errar, equivocar
    in eo errat, quod sibi indulgetha comès errors per ser massa despreocupat
  3. dubtar
    erro quid faciamdubto sobre què fer

Derivats

modifica

Vegeu també

modifica
  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.336-337