Català

modifica
  • Pronúncia(i): (nom) oriental /ˈe.rə/, occidental /ˈe.re/
  • Pronúncia(i): (verb) oriental /ˈɛ.rə/, occidental /ˈɛ.re/

erre f. ‎(plural erres)

  1. (valencià) Forma alternativa de erra.

erre

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de errar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb errar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb errar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb errar.

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: er·re (2)
  • Isograma de 2 lletres × 2 (4)
  • Anagrames: erer, rere

Castellà

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈe.re/
  • Rimes: -ere

erre f. ‎(plural erres)

  1. erra, erre

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: e·rre (2)
  • Isograma de 2 lletres × 2 (4)

Francès

modifica
  • Pronúncia: /ɛʁ/

erre m. ‎(plural erres)

  1. erra, erre

Italià

modifica
  • Pronúncia: /ˈɛr.re/

erre m. f. ‎(plural invariable)

  1. erra, erre

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: èr·re (2)
  • Isograma de 2 lletres × 2 (4)