Català
modifica

Oriental:  /fə.mi.ɫi.ə.ɾiˈd͡za/
Occidental:  nord-occidental /fa.mi.ɫi.a.ɾiˈd͡za/
valencià /fa.mi.ɫi.a.ɾiˈzaɾ/, /fa.mi.ɫi.a.ɾiˈza/

Verb modifica

familiaritzar trans., pron. ‎(pronominal familiaritzar-se)

  1. Fer esdevenir algú familiar amb algú altre o quelcom.
    «La sensació i les reaccions que produïa als hòmens, de les quals s’adonà ben aviat, l’havien avesada i familiaritzada a la naturalitat amb què veia les relacions materials entre home i dona, i com tota la seua ideologia s’havia polaritzat entre el grat i el desgrat.» (Miquel Adlert, I la pau, pàg. 102, 1953)
    «Al Macao, l'exemple dels nois que porten camises roses i mostren el llombrígol començaria per familiaritzar Heroto amb coses que poden semblar estranyes.» (Oriflama, núm. 147, pàg. 3, Barcelona, 1974)
  2. (pronominal) Esdevenir familiar amb algú o quelcom.
    «D’una banda, sí, els rossellonesos s’havien familiaritzat amb la llengua de Castella, tant com els habitants de qualsevol altre punt dels Països Catalans.» (Joan Fuster, Heretgies, revoltes i sermons, pàg. 227, 1968)
    «Un general fá alló que fan molts generals, se familiarisa ab las tropas per ferse bèn popular.» (La Esquella de la Torratxa, Periódich satírich, humorístich, il·lustrat y lliterari, núm. 8, pàg. 2, Barcelona, 1879)
  3. (pronominal, per extensió) acostumar-se
    «En aquell carrer de Mercaders, la Justina i la seva mare, cosint darrera els vidres del balcó, vingueren a ésser unes figures de relleu a qui tots els veïns i passants s'havien familiaritzat a veure.» (Lola Anglada, Les meves nines, pàg. 150,Alta Fu lla, Barcelona, 1983)

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: familiaritzo, familiaritza, familiaritzem

Variants modifica

Derivats modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: fa·mi·li·a·rit·zar (6)

Vegeu també modifica