Català
Modifica

Oriental: /fiˈa/
Occidental: nord-occidental /fiˈa/, valencià /fiˈaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí vulgar *fidāre, del clàssic fidere, de fides ‎(«fe»), segle XIV.
  • Anagrames: fira, rifa

VerbModifica

fi·ar trans., intr., pron. ‎(pronominal fiar-se)

  1. a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los.

ConjugacióModifica

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: fiar


Català antic
Modifica

  • Etimologia: Del llatí vulgar *fidāre, del clàssic fidere, de fides ‎(«fe»).

VerbModifica

fiar

  1. fiar

ConjugacióModifica

Vegeu tambéModifica