Català

modifica
Oriental:  /fiˈa/
Occidental:  nord-occidental /fiˈa/
valencià /fiˈaɾ/, /fiˈa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí vulgar *fidāre, del clàssic fidere, de fides ‎(«fe»), segle XIV.

fiar trans., intr., pron. ‎(pronominal fiar-se)

  1. a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los.

Conjugació

modifica

Sinònims

modifica

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: fi·ar (2)
  • Anagrames: fira, rifa

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: fiar

Català antic

modifica
  • Etimologia: Del llatí vulgar *fidāre, del clàssic fidere, de fides ‎(«fe»).

fiar

  1. fiar

Conjugació

modifica

Vegeu també

modifica