funar

Potser volíeu: fuñar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /fuˈnaɾ/

Americà: alt /f(u)ˈnaɾ/, baix /fuˈnaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: D’origen xilè, del mapudungu funa ‎(«podrit, fems»).

Verb

funar trans. ‎(present funo, passat funé, futur funaré)

1. (pronominal, Xile, Perú) arruïnar-se, no acabar bé
2. (Xile) escarnir, fer escarn com a protesta pública
3. escarnir, denunciar públicament per a escarn d’algú
4. amenaçar o intimidar amb la publicació d’acusacions compromeses

Sinònims

• (fer escarn públic) escrachar

Miscel·lània

• Síl·labes: fu·nar (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Contra la neofuna, Roberto Marconi Juárez, Universitat San Sebastián, Xile
• Diccionario de americanismos