Potser volíeu: gestà

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈʒes.tə/, occidental /ˈd͡ʒes.ta/
  • Rimes: -esta
  • Etimologia: Del llatí gesta, segle XIV, de gerĕre ‎(«dur a terme»).

gesta f. ‎(plural gestes)

  1. Acció, fita memorable.
  2. Narració d'una acció memorable.

Traduccions

modifica

gesta

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de gestar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb gestar.

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional /ˈxes.ta/, meridional /ˈheh.ta/
Americà: alt /ˈxes.t(a)/, baix /ˈheh.ta/, austral /ˈxeh.ta/

gesta f. ‎(plural gestas)

  1. gesta

gesta

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb gestar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb gestar

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre gesta