ignoro

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/iŋˈno.ɾu/
Occidental:	nord-occidental /iŋˈno.ɾo/, valencià /iɡˈno.ɾo/

• Rimes: -oɾo

Verb

ignoro

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ignorar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ignorar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ignorar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iɣˈno.ɾo\

Americà: alt /iɡˈno.ɾo/, baix \iɣˈno.ɾo\

• Rimes: -oɾo

Verb

ignoro

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb ignorar