il·ludir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /iɫ.ɫuˈði/, /i.ɫuˈði/
	balear /iɫ.ɫuˈði/, alguerès /i.luˈdi/
Occidental:	nord-occidental /iɫ.ɫuˈði/, /i.ɫuˈði/
	valencià /iɫ.ɫuˈðiɾ/, /i.ɫuˈði/

• Rimes: -i(ɾ)
• Etimologia: Del llatí illudere.

Verb

il·ludir trans.

1. (antic, alguerès) il·lusionar, enganyar

Antònims

• desil·ludir

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	il·ludir			haver il·ludit
gerundi	il·ludint			havent il·ludit
participi	il·ludit, il·ludida, il·ludits, il·ludides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	il·ludeixo	il·ludeixes	il·ludeix	il·ludim	il·ludiu	il·ludeixen
	il·ludesc						bal
	il·ludeixi						sept
imperfet	il·ludia	il·ludies	il·ludia	il·ludíem	il·ludíeu	il·ludien
passat simple	il·ludí	il·ludires	il·ludí	il·ludírem	il·ludíreu	il·ludiren
futur	il·ludiré	il·ludiràs	il·ludirà	il·ludirem	il·ludireu	il·ludiran
condicional	il·ludiria	il·ludiries	il·ludiria	il·ludiríem	il·ludiríeu	il·ludirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	il·ludeixi	il·ludeixis	il·ludeixi	il·ludim	il·ludiu	il·ludeixin
	il·ludesqui	il·ludesquis	il·ludesqui	il·ludiguem	il·ludigueu	il·ludesquin	bal
imperfet	il·ludís	il·ludissis	il·ludís	il·ludíssim	il·ludíssiu	il·ludissin
		il·ludisses		il·ludíssem	il·ludísseu	il·ludissen
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	il·ludeix	il·ludeixi	il·ludim	il·ludiu	il·ludeixin
	–		il·ludesqui	il·ludiguem		il·ludesquin	bal

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	il·ludeix						alg
imperfet	il·ludiva	il·ludives	il·ludiva	il·ludívem	il·ludíveu	il·ludiven	alg
condicional	il·ludiriva	il·ludirives	il·ludiriva	il·ludirívem	il·ludiríveu	il·ludiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	il·ludissi		il·ludissi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... il·ludit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... il·ludir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... il·ludit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... il·ludit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... il·ludit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... il·ludit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... il·ludir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... il·ludit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... il·ludit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... il·ludit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: il·ludeixo, il·ludeix, il·ludim

Miscel·lània

• Síl·labes: il·lu·dir (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DAlg

Català antic

• Etimologia: Del llatí illudere.

Verb

il·ludir

1. enganyar

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB