Potser volíeu: implicò

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /imˈpɫi.ku/, occidental /imˈpɫi.ko/
  • Rimes: -iko

implico

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de implicar.
    [Jo] implico, implique, implic o impliqui.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb implicar.
    [Que jo] implico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] impliqui o implique.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb implicar.
    [Que ell/ella/vostè] implico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] impliqui o implique.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: im·pli·co (3)
  • Anagrama: olímpic

Castellà

modifica
Peninsular: /imˈpli.ko/
Americà: alt /imˈpli.k(o)/, baix /imˈpli.ko/

implico

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb implicar

Italià

modifica

implico

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de implicare
  • Pronúncia(i): /ˈɪm.plɪ.koː/
  • Etimologia: Del prefix im- i plico.

implicō ‎(1a present?), implicās ‎(2a present), implicāre ‎(infinitiu), implicāvī ‎(perfet), implicātum ‎(supí)

  1. implicar, implicar-se

Derivats

modifica

Nota d'us

modifica

El temps perfet pot tenir, a més de implicāvī, la forma implicui.