Català
Modifica

Oriental: /im.puˈta/
Occidental: nord-occidental /im.puˈta/, valencià /im.puˈtaɾ/

VerbModifica

im·pu·tar trans.

  1. Atribuir alguna culpa, delicte o acció.
    «Tot i això, continua imputat per delictes de tràfic d'influències i suborn i pel delicte fiscal corresponent a l'exercici del 1999.» [1]
  2. Escriure en el llibre comptable.
    «Les despeses que imputarem seran relativament menors havent sostret les financeres del retorn del deute.» [2]

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: imputo, imputa, imputem

SinònimsModifica

AntònimsModifica

RelacionatsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica

  1. Sebastià Bennasar i Llobera, 501 crims que has de conèixer abans de morir, 2011
  2. Guillem López i Casasnovas, Esther Martínez i Garcia, La balança fiscal de Catalunya amb l'administració central, 1995-1998, 2000


Castellà
Modifica

Peninsular: /im.puˈtaɾ/
Americà: alt /im.p(u)ˈtaɾ/, baix /im.puˈtaɾ/

VerbModifica

im·pu·tar trans. ‎(present imputo, passat imputé, futur imputaré)

  1. imputar