imputar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/im.puˈta/
Occidental:	nord-occidental /im.puˈta/
	valencià /im.puˈtaɾ/, /im.puˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: imputà
• Etimologia: Del llatí imputāre, segle XIV.

Verb

imputar trans.

1. Atribuir alguna culpa, delicte o acció.

   «Tot i això, continua imputat per delictes de tràfic d'influències i suborn i pel delicte fiscal corresponent a l'exercici del 1999.» ()

2. Escriure en el llibre comptable.

   «Les despeses que imputarem seran relativament menors havent sostret les financeres del retorn del deute.» ()

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	imputar			haver imputat
gerundi	imputant			havent imputat
participi	imputat, imputada, imputats, imputades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	imputo	imputes	imputa	imputem	imputeu	imputen
	impute						val
	imputi						sept
	imput				imputau		bal, alg
				imputam			bal
imperfet	imputava	imputaves	imputava	imputàvem	imputàveu	imputaven
passat simple	imputí	imputares	imputà	imputàrem	imputàreu	imputaren
futur	imputaré	imputaràs	imputarà	imputarem	imputareu	imputaran
condicional	imputaria	imputaries	imputaria	imputaríem	imputaríeu	imputarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	imputi	imputis	imputi	imputem	imputeu	imputin
	impute	imputes	impute			imputen	occ, bal
imperfet	imputés	imputessis	imputés	imputéssim	imputéssiu	imputessin
		imputesses		imputéssem	imputésseu	imputessen
	imputàs	imputassis	imputàs	imputàssim	imputàssiu	imputassin	bal
		imputasses		imputàssem	imputàsseu	imputassen	val, bal (1)
	imputara	imputares	imputara	imputàrem	imputàreu	imputaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	imputa	imputi	imputem	imputeu	imputin
	–				imputau		bal, alg
	–		impute			imputen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				imputàvom	imputavo		centr, n-occ
	imputavi						sept
	imputaia	imputaies	imputaia	imputàiem	imputàieu	imputaien	n-occ
condicional	imputariva	imputarives	imputariva	imputarívem	imputaríveu	imputariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	imputo	imputos	imputo	imputeguem	imputegueu		n-occ
imperfet	imputessi		imputessi				sept, alg
	imputessa						centr, n-occ
	imputeguessa	imputeguesses	imputegués	imputeguéssom	imputeguéssou	imputeguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... imputat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... imputar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... imputat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... imputat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... imputat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... imputat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... imputar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... imputat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... imputat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... imputat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: imputo, imputa, imputem

Sinònims

• acusar
• anotar

Antònims

• exonerar
• abonar, pagar

Relacionats

• De la mateix arrel: imputabilitat, imputable, imputació, imputador

Traduccions

Atribuir alguna culpa, delicte o acció

• Alemany: anhängen ^(de), andichten ^(de)
• Anglès: impute ^(en)
• Castellà: imputar ^(es), achacar ^(es)
• Esperanto: akuzi ^(eo)
• Francès: imputer ^(fr), inculper ^(fr)
• Italià: imputare ^(it), incolpare ^(it)
• Llatí: imputare ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pu·tar (3)
• Heterograma de 7 lletres (aimprtu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /im.puˈtaɾ/

Americà: alt /im.p(u)ˈtaɾ/, baix /im.puˈtaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí imputāre.

Verb

imputar trans. ‎(present imputo, passat imputé, futur imputaré)

1. imputar

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pu·tar (3)
• Heterograma de 7 lletres (aimprtu)