increpo

Català

Verb

increpo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de increpar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb increpar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb increpar.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iŋˈkɾe.po\

Americà: alt \iŋˈkɾe.p(o)\, baix \iŋˈkɾe.po\

• Rimes: -epo

Verb

increpo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb increpar

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɪŋ.krɛ.poː/
• Etimologia: Format per la unió del prefix in- i el verb crēpō.

Verb

increpō ‎(1a present^?), increpās ‎(2a present), incrēpare ‎(infinitiu), increpuī ‎(perfet), increpitum ‎(supí)

1. increpar, jo increpo