indisposar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /in.dis.puˈza/
	balear /in.dis.poˈza/, /in.dis.puˈza/
Occidental:	nord-occidental /in.dis.poˈza/
	valencià /in.dis.poˈzaɾ/, /in.dis.poˈza/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: indisposà
• Etimologia: Del prefix in- i disposar.

Verb

indisposar trans., pron. ‎(pronominal indisposar-se)

1. Privar de la disposició convenient envers algú, o llevar la preparació necessària per alguna cosa.
   1. (pronominal) Enfadar-se, irritar-se.
2. causar alguna indisposició o falta de salud.
   1. (pronominal) Patir una indisposició.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	indisposar			haver indisposat
gerundi	indisposant			havent indisposat
participi	indisposat, indisposada, indisposats, indisposades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	indisposo	indisposes	indisposa	indisposem	indisposeu	indisposen
	indispose						val
	indisposi						sept
	indispòs			indisposam	indisposau		bal
imperfet	indisposava	indisposaves	indisposava	indisposàvem	indisposàveu	indisposaven
passat simple	indisposí	indisposares	indisposà	indisposàrem	indisposàreu	indisposaren
futur	indisposaré	indisposaràs	indisposarà	indisposarem	indisposareu	indisposaran
condicional	indisposaria	indisposaries	indisposaria	indisposaríem	indisposaríeu	indisposarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	indisposi	indisposis	indisposi	indisposem	indisposeu	indisposin
	indispose	indisposes	indispose			indisposen	occ, bal
imperfet	indisposés	indisposessis	indisposés	indisposéssim	indisposéssiu	indisposessin
		indisposesses		indisposéssem	indisposésseu	indisposessen
	indisposàs	indisposassis	indisposàs	indisposàssim	indisposàssiu	indisposassin	bal
		indisposasses		indisposàssem	indisposàsseu	indisposassen	val, bal (1)
	indisposara	indisposares	indisposara	indisposàrem	indisposàreu	indisposaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	indisposa	indisposi	indisposem	indisposeu	indisposin
	–				indisposau		bal
	–		indispose			indisposen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				indisposàvom	indisposavo		centr, n-occ
	indisposavi						sept
	indisposaia	indisposaies	indisposaia	indisposàiem	indisposàieu	indisposaien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	indisposo	indisposos	indisposo	indisposeguem	indisposegueu		n-occ
imperfet	indisposessi						sept
	indisposessa						centr, n-occ
	indisposeguessa	indisposeguesses	indisposegués	indisposeguéssom	indisposeguéssou	indisposeguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... indisposat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... indisposar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... indisposat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... indisposat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... indisposat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... indisposat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... indisposar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... indisposat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... indisposat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... indisposat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: indisposo, indisposa, indisposem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Variants

• indispondre (antic, alguerès)

Traduccions

indisposar [1] (privar de la disposició...)

• Anglès: set ^(en) against
• Castellà: indisponer ^(es)
• Francès: indisposer ^(fr), fâcher ^(fr)
• Italià: inimicare ^(it), indisporre ^(it)
• Llatí: discordias serere ^(la)

indisposar [2] (causar indisposició...)

• Anglès: fall ^(en) ill
• Castellà: indisponer ^(es)
• Francès: indisposer ^(fr), rendre ^(fr) malade
• Italià: ammalare ^(it)
• Llatí: malè afficere ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·dis·po·sar (4)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot