Potser volíeu: infamé

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /iɱˈfa.mə/, occidental /iɱˈfa.me/
  • Etimologia: Del llatí infamis, segle XIV

Adjectiu

modifica

infame inv. ‎(plural infames)

  1. que no té honra, crèdit o estimació.
  2. molt dolent, menyspreable.

Traduccions

modifica

infame

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de infamar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb infamar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb infamar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb infamar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: in·fa·me (3)
  • Heterograma de 6 lletres (aefimn)
  • Anagrames: afinem, nimfea

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: \iɱˈfa.me\
Americà: alt \iɱˈfa.me\, baix \iŋˈfa.me\, austral \iɱˈfa.me\

Adjectiu

modifica

infame inv. ‎(plural infames)

  1. infame

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: in·fa·me (3)
  • Heterograma de 6 lletres (aefimn)

Italià

modifica
  • Pronúncia: /iɱˈfaː.me/

Adjectiu

modifica

infame inv. ‎(plural infami)

  1. infame

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: in·fà·me (3)
  • Heterograma de 6 lletres (aefimn)