Potser volíeu: infamé


Català
modifica

  • Pronúncia(i): oriental /iɱˈfa.mə/, occidental /iɱˈfa.me/
  • Etimologia: Del llatí infamis, segle XIV

Adjectiu modifica

infame inv. ‎(plural infames)

  1. que no té honra, crèdit o estimació.
  2. molt dolent, menyspreable.

Traduccions modifica

Verb modifica

infame

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de infamar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb infamar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb infamar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb infamar

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: in·fa·me (3)
  • Heterograma de 6 lletres (aefimn)
  • Anagrames: afinem, nimfea

Vegeu també modifica


Castellà
modifica

Peninsular: \iɱˈfa.me\
Americà: alt \iɱˈfa.me\, baix \iŋˈfa.me\, austral \iɱˈfa.me\

Adjectiu modifica

infame inv. ‎(plural infames)

  1. infame

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: in·fa·me (3)
  • Heterograma de 6 lletres (aefimn)


Italià
modifica

  • Pronúncia(i): /iɱˈfaː.me/

Adjectiu modifica

infame inv. ‎(plural infami)

  1. infame

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: in·fà·me (3)
  • Heterograma de 6 lletres (aefimn)