Català
Modifica

VerbModifica

i·ter

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de iterar


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈɪ.tɛr/
  • Etimologia: De l'arrel ito, forma freqüentativa de eo ‎(«anar»)

NomModifica

iter n. ‎(genitiu itineris)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu iter itinera
Vocatiu iter itinera
Acusatiu iter itinera
Genitiu itineris itinerum
Datiu itinerī itineribus
Ablatiu itinere itineribus
  1. viatge
  2. camí

SinònimsModifica

DerivatsModifica