Català

modifica

iter

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de iterar.

Miscel·lània

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈɪ.tɛr/
  • Etimologia: De l'arrel ito, forma freqüentativa de eo ‎(«anar»)

iter n. ‎(genitiu itineris)

  1. viatge
  2. camí

Declinació

modifica
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu iter itinera
Vocatiu iter itinera
Acusatiu iter itinera
Genitiu itineris itinerum
Datiu itinerī itineribus
Ablatiu itinere itineribus


Sinònims

modifica

Derivats

modifica