Català

modifica
Oriental:  central /biˈa.d͡ʒə/, balear /viˈa.d͡ʒə/
Occidental:  nord-occidental /biˈa.d͡ʒe/
valencià /viˈa.d͡ʒe/, /biˈa.d͡ʒe/
  • Rimes: -adʒe
  • Etimologia: Del llatí viaticum ‎(«allò que serveix per a un viatge»), segle XIII. Doblet del cultisme viàtic.

viatge m. ‎(plural viatges)

  1. Desplaçament a una destinació prou allunyada.
    Demà vaig de viatge a Pamplona.
  2. Cada anada i tornada que es fa per transportar quelcom o fer un encàrrec
    Amb carretó ho acabarem en tres viatges.

Sinònims

modifica

Descendents

modifica

Traduccions

modifica

viatge

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de viatjar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb viatjar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb viatjar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb viatjar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: vi·at·ge (3)
  • Heterograma de 6 lletres (aegitv)

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: viatge