Català

modifica
  • Etimologia: Llatinisme lingua franca ‎(«llengua franca», literalment «llengua dels francs») amb el sentit genèric donat pels nord-africans als cristians occidentals.

lingua franca f. ‎(només en singular)

  1. Llengua vehicular comercial de la Mediterrània composta originàriament d’elements del català, occità, italià, àrab i amazic, i posterior influència del castellà, francès, grec i turc.
  2. llengua franca

Relacionats

modifica

Traduccions

modifica

Vegeu també

modifica