Potser volíeu: Lira


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈɫi.ɾə/, occidental /ˈli.ɾa/
  • Rimes: -iɾa
  • Etimologia: Del llatí lyra, del grec antic λύρα ‎(lúra), segle XV [1].
  • Etimologia: De l’italià lira, del llatí lībra ‎(«lliura (pes)») [2].
  • Anagrames: aril, Irla, lari, rail, raïl

NomModifica

li·ra f. ‎(plural lires)

  1. Instrument cordòfon pinçat, que es toca amb un plectre, usat pels antics grecs, especialment per a acompanyar el cant i la recitació.

TraduccionsModifica

NomModifica

li·ra f. ‎(plural lires)

  1. Antiga unitat monetària d'Itàlia, San Marino i el Vaticà.
  2. Antiga unitat monetària de Malta.
  3. Unitat monetària de Turquia.

RelacionatsModifica

  • ITL (codi, lira italiana)
  • MTL (codi, lira maltesa)
  • TRY (codi, lira turca)

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

  • Pronúncia: /ˈli.ɾa/

NomModifica

li·ra f. ‎(plural liras)

  1. lira
  2. (peixos) viret

Vegeu tambéModifica

  • lira. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].
  • lira. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.


Italià
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈliː.ra/

NomModifica

lì·ra f. ‎(plural lire)

  1. lira

Vegeu tambéModifica

  • lira. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈliː.ra/

NomModifica

līra f. ‎(genitiu līrae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu līra līrae
Vocatiu līra līrae
Acusatiu līram līrās
Genitiu līrae līrārum
Datiu līrae līrīs
Ablatiu līrā līrīs
  1. Franja de terra entre dos solcs.
  2. camí