Potser volíeu: mení

Català

modifica
Oriental:  central /ˈmɛ.ni/
balear /ˈmə.ni/, /ˈmɛ.ni/
Occidental:  /ˈme.ni/

meni

  1. (septentrional) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de menar
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb menar
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb menar
  4. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb menar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: me·ni (2)
  • Anagrames: mine, niem

Serbocroat

modifica
  • Pronúncia: /'meni/

meni ‎(forma llarga)

  1. datiu singular de ja ‎(«em, me, a mi»)
    Sad možeš meni da daš taj novac.
    Ara pots donar-me eixos calers.
  2. locatiu singular de ja ‎(«mi»)
    U meni nećete naći ni trunke zla.
    No trobareu gens de maldat en mi.

Declinació

modifica
singular plural
nominatiu ja mi
vocatiu mi
acusatiu mene, me nas
genitiu mene, me nas
datiu meni, mi nama, nam
locatiu meni nama
instrumental mnom, mnome nama