Potser volíeu: mené, mène

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈmɛ.nə/, occidental /ˈme.ne/
  • Rimes: -ɛne

mene

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de menar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb menar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb menar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb menar.

Serbocroat

modifica
  • Pronúncia: /'mene/

mene ‎(forma llarga)

  1. acusatiu singular de ja ‎(«em, me, a mi»)
    Ako mene pitaš, ne mogu da zamislim ništa jezivije.
    Si em demanes a mi, no soc capaç d'imaginar-me res de més esgarrifós.
  2. genitiu singular de ja ‎(«de mi»)
    Da li se sećaš mene?
    T'enrecordes de mi?

Declinació

modifica
singular plural
nominatiu ja mi
vocatiu mi
acusatiu mene, me nas
genitiu mene, me nas
datiu meni, mi nama, nam
locatiu meni nama
instrumental mnom, mnome nama