Potser volíeu: midà, midá


Català
modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈmi.ðə/, occidental /ˈmi.ða/
  • Rimes: -ida
  • Etimologia: Probablement indoeuropeu, semblant al llatí metiri, «mesurar», segle XIII.

Nom modifica

mida f. ‎(plural mides)

  1. Dimensió d'alguna cosa, mesura lineal.
  2. Instrument que serveix per conèixer les dimensions d'alguna cosa.
  3. (catolicisme) Cinta o tafetà beneït que té la llargària d'alguna imatge.
  4. Regla, proporció, correspondència d'una cosa amb altra.

Compostos i expressions modifica

  • fora mida, o sense mida, excessiu, sense moderació.
  • passar de mida, ser excessiu.
  • prendre la mida de l'esquena, bastonejar a algú.

Derivats modifica

Traduccions modifica

Verb modifica

mida

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de midar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb midar

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: mi·da (2)
  • Anagrama: amid

Vegeu també modifica


Castellà
modifica

Peninsular: \ˈmi.ða\
Americà: alt /ˈmi.da/, baix \ˈmi.ða\

Nom modifica

mida f. ‎(plural midas)

  1. (Aragó) mida, mesura

Verb modifica

mida

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb medir
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb medir
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb medir

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: mi·da (2)
  • Anagrama: miad

Vegeu també modifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mida