mimar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/miˈma/
Occidental:	nord-occidental /miˈma/, valencià /miˈmaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: mimà
• Etimologia: De mim, segle XIX.

Verb

mimar trans.

1. Imitar els gestos característics, l’aparença.
2. (castellanisme) aviciar

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	mimar			haver mimat
gerundi	mimant			havent mimat
participi	mimat, mimada, mimats, mimades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	mimo	mimes	mima	mimem	mimeu	mimen
	mime						val
	mimi						sept
	mim			mimam	mimau		bal
imperfet	mimava	mimaves	mimava	mimàvem	mimàveu	mimaven
passat simple	mimí	mimares	mimà	mimàrem	mimàreu	mimaren
futur	mimaré	mimaràs	mimarà	mimarem	mimareu	mimaran
condicional	mimaria	mimaries	mimaria	mimaríem	mimaríeu	mimarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	mimi	mimis	mimi	mimem	mimeu	mimin
	mime	mimes	mime			mimen	occ, bal
imperfet	mimés	mimessis	mimés	miméssim	miméssiu	mimessin
		mimesses		miméssem	mimésseu	mimessen
	mimàs	mimassis	mimàs	mimàssim	mimàssiu	mimassin	bal
		mimasses		mimàssem	mimàsseu	mimassen	val, bal (1)
	mimara	mimares	mimara	mimàrem	mimàreu	mimaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	mima	mimi	mimem	mimeu	mimin
	–				mimau		bal
	–		mime			mimen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...mimat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...mimar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...mimat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...mimat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...mimat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...mimat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...mimar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...mimat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...mimat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...mimat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: mimo, mima, mimem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: mime ^(en), mimic ^(en)
• Castellà: mimar ^(es)
• Francès: mimer ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·mar (2)
• Anagrama: miram

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /miˈmaɾ/
• Rimes: -aɾ
• Etimologia: De mimo ‎(«moixaina, mim»).

Verb

mimar trans. ‎(present mimo, passat mimé, futur mimaré)

1. amanyagar
2. aviciar, malacostumar
3. (teatre) mimar

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·mar (2)