Potser volíeu: miniaturà

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /mi.ni.əˈtu.ɾə/, occidental /mi.ni.aˈtu.ɾa/
  • Rimes: -uɾa
  • Etimologia: Del castellà o potser de l'italià miniatura, derivat del llatí minium ‎(«òxid de plom emprat en la il·lustració de llibres manuscrits»), segle XIX.

miniatura f. ‎(plural miniatures)

  1. Objecte fet a escala reduïda d'un altre original.
  2. Imatge que forma part de la decoració d'un manuscrit.
  3. Retrat de mida petita, generalment inserit en un medalló.
  4. Partida d'escacs resolta amb la victòria d'un dels dos bàndols, en menys de vint jugades.

Traduccions

modifica

miniatura

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de miniaturar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb miniaturar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: mi·ni·a·tu·ra (5)
  • Anagrama: minutaria

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica

miniatura f. ‎(plural miniaturas)

  1. miniatura

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre miniatura

Italià

modifica
  • Pronúncia: /mi.njaˈtuː.ra/
  • Etimologia: De miniare.

miniatura f. ‎(plural miniature)

  1. miniatura

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: mi·nia·tù·ra (4)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre miniatura