miniatura

Potser volíeu: miniaturà


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /mi.ni.əˈtu.ɾə/, occidental /mi.ni.aˈtu.ɾa/
  • Rimes: -uɾa
  • Etimologia: Del castellà o potser de l'italià miniatura, derivat del llatí minium ‎(«òxid de plom emprat en la il·lustració de llibres manuscrits»), segle XIX.

NomModifica

miniatura f. ‎(plural miniatures)

  1. Objecte fet a escala reduïda d'un altre original.
  2. Imatge que forma part de la decoració d'un manuscrit.
  3. Retrat de mida petita, generalment inserit en un medalló.
  4. Partida d'escacs resolta amb la victòria d'un dels dos bàndols, en menys de vint jugades.

TraduccionsModifica

VerbModifica

miniatura

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de miniaturar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb miniaturar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: mi·ni·a·tu·ra (5)
  • Anagrama: minutaria

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

NomModifica

miniatura f. ‎(plural miniaturas)

  1. miniatura

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre miniatura