minve

Català

Oriental:	central /ˈmim.bə/, balear /ˈmiɱ.və/
Occidental:	nord-occidental /ˈmim.be/
	valencià /ˈmiɱ.ve/, /ˈmim.be/

minve m. ‎(femení minva, plural invariable minves)

(antic) mancat
(antic) mínim
(femení, obsolet, mallorquí) afollada (sense llet)
Aquesta ovella és minva, només té llet a una mama.

minve

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de minvar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb minvar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb minvar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb minvar.