Potser volíeu: mocó

Català

modifica
  • Pronúncia(i): central /ˈmo.ku/, occidental /ˈmo.ko/
  • Rimes: -oko

moco

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mocar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb mocar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb mocar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: mo·co (2)

Castellà

modifica
Peninsular: /ˈmo.ko/
Americà: alt /ˈmo.k(o)/, baix /ˈmo.ko/

moco m. ‎(plural mocos)

  1. moc

Derivats

modifica

Compostos i expressions

modifica
  • no ser moco de pavo: ser important

Relacionats

modifica

moco

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb mocar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: mo·co (2)
  • Anagrames: como, cómo

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre moco