Potser volíeu: móc


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): (humor, mocar) /ˈmok/
  • Rimes: -ok
  • Pronúncia(i): (gerro, moure) /ˈmɔk/
  • Rimes: -ɔk
  • Etimologia: Del llatí mŭccus, segle XIV [1].
  • Etimologia: De l'anglès bock [2].

NomModifica

moc m. ‎(plural mocs)

  1. (plural) Humor viscós segregat per la mucosa nasal.
  2. Humor que penja del nas.
  3. miquel

SinònimsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

moc m. ‎(plural mocs)

  1. (menorquí) gerro, pitxer

VerbModifica

moc

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de moure

VerbModifica

moc

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mocar

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Polonès
Modifica

  • Pronúncia: /mɔt͡s/
  • Etimologia: (pendent)

NomModifica

moc f.

  1. poder

ConjugacióModifica

RelacionatsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: com (revers)

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Wielki słownik języka polskiego sobre moc
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Słownik Języka Polskiego sobre moc